El lleopard més antic de la península narra en el Museu de Prehistòria la lluita entre homes i grans carnívors per l’espai i les preses

El lleopard més antic de la península narra en el Museu de Prehistòria la lluita entre homes i grans carnívors per l’espai i les preses

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha presentat hui l’exposició “Un món de feres” produïda pel Museu de Prehistòria de València que presenta, en primícia mondial, l’esquelet més complet d’un lleopard pleistocènic trobat a la península ibèrica.

 Rius ha anunciat que l’Àrea de Cultura opta per un canvi radical en les inauguracions expositives “que hui comencem amb la xerrada prèvia, oberta a tot el públic, a càrrec del comissari de l’exposició i arqueozoólogo, Alfred Sanchis, per a explicar la gran aventura que va suposar la troballa i posterior recuperació de l’esquelet del felino en l’Avenc de Joan Guitón”.

 L’esquelet quasi complet de lleopard europeu prehistòric -Panthera pardus- va ser trobat en 2013 en un avenc de Fontanars dels Alforins, conegut com l’Avenc de Joan Guitón, pels espeleòlegs d’Ontinyent Vicent Sanchis i Rebeca Díaz durant uns treballs topogràfics.

 El SIP de la Diputació de València va ser informat de la troballa i, veient el seu interès, va impulsar i va coordinar, al desembre d’aqueix mateix any, la recuperació de les restes d’aquest felino, localitzades a 150 metres de profunditat, per un equip integrat pels membres del museu, Alfred Sanchis i Carmen Tormo, del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, Agustí Ribera, els esmentats espeleòlegs del Grup Espeleològic l’Avern d’Ontinyent i la col·laboració de Josep Ribera i Juan Salazar.

Una lleoparda de dos anys morta per una caiguda

 A partir d’ací, i durant un any, el Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, dirigit per Alfred Sanchis, va iniciar una recerca que ha oferit respostes sobre com va morir el lleopard –a conseqüència d’una caiguda-, el seu sexe femení i la seua edat, fixada en un any i mig o dos de vida, “donada la seua completa dentició sense danys aparents”, ha explicat el propi Alfred Sanchis, present també en la roda de premsa al costat de la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet.

 Alfred Sanchis ha destacat la rellevància de la troballa i ho ha qualificat d’únic ja que “el lleopard és un carnívor mal conegut perquè les seues restes són escasses en els jaciments arqueològics i paleontològics i corresponen, la majoria de les vegades, a elements aïllats com a dents, falanges i metàpods”.

 Tal com ha explicat Sanchis, l’exposició narra, a partir de l’esquelet com a peça central, i amb altres peces també originals procedents de la col·lecció de Fauna Quaternària del museu, la interacció entre homes i grans carnívors per l’ús de les coves i per les preses en la prehistòria.

 Captura de pantalla 2015 11 11 a las 16.22.01 580x367 El lleopard més antic de la península narra en el Museu de Prehistòria la lluita entre homes i grans carnívors per lespai i les preses

Més de 15.000 peces del quaternari

 En aquest sentit, Helena Bonet ha destacat que “Un món de feres” mostra “per primera vegada, peces úniques, la majoria originals i algunes rèpliques, del Gabinet de Fauna Quaternària que atresora més de 15.000 peces i que es va constituir en 2001 a partir de la col·lecció fòssil d’Inocencio Sarrión”.

 Els diversos grups humans que van habitar el territori valencià durant la prehistòria, neandertals i els seus ancestres primers (fa aproximadament entre 300.000 i 40.000 anys) i humans anatòmicament moderns després (des de fa uns 30.000 anys), van conviure amb quatre grups de grans carnívors: úrsids, hiènids, cànids i fèlids.

 En aquest àmbit, humans i carnívors van competir per l’espai –les coves s’utilitzaven per a la cria, per a habitar-les i també com a magatzem d’útils i aliments- i per les preses, principalment la carn d’herbívors, rivalitat que en alguns casos va donar lloc a una confrontació directa.

Grans carnívors en el món simbòlic

 La representació dels grans carnívors en l’art figuratiu prehistòric confirma aquestes relacions i la seua inclusió en l’univers simbòlic dels caçadors-recol·lectors, extrem aquest últim que protagonitza un dels àmbits expositius.

 La majoria d’aquests grans carnívors es van extingir en la zona valenciana durant el Plistocè superior, com el lleó, la hiena de les cavernes i el lleopard, i alguns d’ells en l’Holocè inicial, com el cuó. En l’actualitat l’ós bru i el llop no tenen presència en el territori valencià, encara que mantenen diverses poblacions en altres zones de la península ibèrica

Tallers i animació lectora

 L’exposició “Un món de feres” projecta un documental sobre la gran aventura del felino de Fontanars i ofereix al públic també un audiovisual interactiu sobre el lleopard. Entorn de la mostra el museu ha preparat diverses activitats complementàries “dirigides especialment al públic infantil, com a tallers de finalització de setmana i animació lectora en la Biblioteca per als més xicotets”, ha comentat Helena Bonet.

 

Etiquetas

Si te gusta el artículo, ¡compártelo!!

Sobre el autor

Author Gravatar
La Dipu En la Red

Artículos relacionados